Lau pertsona dantzaleku baten erdian. Bakoitzak baso bat ur du eskuan. Lauak guztiz geldirik daude, DJak inguruko jende guztia dantzan jartzen duen bitartean.
Tratu txarren osteko alaitasunaz mintzo da antzezlan hau. Tratu txarrak jaso dituen pertsona bati alaitasuna ebasten dio tratu txarren eragileak. Edozein arrazoi dela medio tratu txarrak jaso duen edonori alaitasunerako eskubidea zalantzan jartzen zaio, tratu txarren ostean ere. Antzezlan honek alaitasunaren izaera soziala jarri nahi du erdigunean, minaren ostean alaitasunaren eta umorearen jabe egitea mina gainditzeko eta ahalduntzerako ezinbesteko tresna dela agerian utziz.
Cuatro personas en medio de una pista de baile. Cada una sostiene un vaso de agua. Las cuatro permanecen completamente inmóviles, mientras el DJ anima a bailar.
Esta obra habla de la alegría después de los malos tratos. A quien ha sufrido abusos se le roba la alegría. Cualquier persona que haya sufrido malos tratos, por cualquier motivo, se ve cuestionada en su derecho a recuperar ese sentimiento esencial, incluso a expresarse con humor. Esta obra busca reflejar la naturaleza social de la alegría, revelando que encontrar alegría y humor después de un trauma es una herramienta esencial para superar ese dolor y volver a empoderarse.
Testua eta dramaturgia: Miren Azkarate, Oier Guillan, antzezlaneko taldea
Hizkuntza aholkularia / Texto Asesoría lingüística: Asier Sarasola
Zuzendaritza / Dirección: Edurne Azkarate
Zuzendaritza artistikoa / Dirección artística: Idoia Beratarbide
Antzezleak / Intérpretes: Intza Alkain, Javier Barandiaran, Marina Suarez, Iraia Elias
Musika: Ander Fernandez
Laguntzaile fisiko / Ayudante físico: Ainhoa Alberdi
Diseinua: Allende Arnaiz
Argiztapena / IIuminación: Junki Mayo